dimarts, 9 d’abril de 2013

TREBALLEM EL CONTE D'EN PATUFET!!!!!



  •  Una vegada hi havia un pare i una mare que tenien un fill tan menudet que resultava difícil de veure, per això li deien “ en Patufet”.
  •  La seva mare patia sempre que sortia al carrer per por que no el trepitgessin, però ell deia que si no el veien, el sentirien, perquè sempre cantava.
  •  Un dia la seva mare el va fer anar a buscar safrà i no va parar de cantar en tot el camí: - patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet-.
  •  Va entrar a la botiga, però el botiguer no el veia enlloc. Es va posar a cantar i llavors l’home va veure un dineret que es bellugava.
  • -Què passa aquí?- va cridar esparverat l’adroguer-. No veig ningú. –No em veieu perquè sóc en Patufet i sóc molt menut.
  •  -I què vols?- va preguntar-. –Vint cèntims de safrà.- El botiguer cull de terra el dineret i hi deixa al seu lloc una paperineta de safrà.
  •  En Patufet més content que unes pasqües corria pels carrers camí de casa seva agafant ben fort la paperina.
  •  Cantava ben fort perquè la gent el sentís i no el trepitgés, però en sentir aquella veueta, la gent sortia a les finestres a veure què passava.
  • .Però, no es veia ningú…! I la gent s’amagava de por en no veure qui cantava, només una paperina sola, que anava carrer avall.
  •  La seva mare va estar molt contenta quan va arribar amb el safrà. –Mare, em deixes anar a portar el dinar al pare?
  •  -Però no veus que pesa molt i no podràs portar el cistell? -Però ell se’l va penjar a coll i la seva mare va poder veure que tenia molta força.
  •  A mig camí, va començar a ploure molt fort i, per no mullar-se, es va aturar a la vora d’un hort i s’amagà sota una col.
  •  Però va venir un bou i es va menjar la col, amb en Patufet i el cistell del dinar que portava per al seu pare.
  • Els pares, com que tardava, van sortir al camp cridant ben fort: -Patufet, on ets? –Però estaven tan desesperats que no el sentien que contestava:
  •  -Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou- Quan els pares ho van sentir, van donar molt menjar al bou, perquè s’atipés força.
  •  I el bou es va anar inflant, inflant, fins que va fer…”PAM” i va sortir en Patufet molt eixerit, com si no hagués passat res.
  •  VET AQUÍ UN GAT I VET AQUÍ UN GOS QUE AQUEST CONTE JA S’HA FOS. VET AQUÍ UN GOS I VET AQUÍ UN GAT QUE AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT. FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada